L'Advocat de Móra d'Ebre Joan Baptista Serres i "la Pepa" / Joan R. Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 39 (abril 2018), p. 33-35
Exemplar dedicat a: La Móra dels Entença.

Revolució i contrarevolució a les terres de Lleida (1820-1823) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 79 (2022) , p. 109-150
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén aprofundir el coneixement de la naturalesa del règim liberal i de la contrarevolució a la província de Lleida, un punt geoestratègic de primer ordre. Si bé la decadència del sistema absolutista borbònic va esperonar el constitucionalisme gadità a les terres de Lleida, una sèrie de factors com la severa crisi econòmica, la controvertida qüestió religiosa i l'aferrissada confron-tació politicoideològica van propiciar l'extensió de l'antiliberalisme. L'aixecament de partides reialistes va permetre al moviment contrarevolucionari l'establiment d'una Junta Apostólica a Cervera, l'esclat d'una autèntica guerra civil i la instauració de la Regència a la Seu d'Urgell, l'únic Govern espanyol de la història amb seu al territori lleidatà.

El Régimen señorial y el estado Constitucional en Cataluña a comienzos del siglo XIX : las divisiones territoriales y la creación de municipios / José Sarrión Gualda
Sarrión i Gualda, Josep


En: 147493 VII Centenari dels Costums d'Orta : 1296-1996 : actes de les jornades d'estudi, Orta, 25, 26 i 27 d'octubre de 1996. Horta de Sant Joan : Ajuntament d'Horta de Sant Joan, 1997. p. 169-208

La Crítica al despotismo de las dinastías extranjeras (Austrias y Borbones) : Los diputados catalanes y las Cortes de Cádiz / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 177-207 (España en los siglos XIX i XX) 
Notes a peu de pàgina.

Fent ús del recurs historicista els diputats catalans que van assistir a les Corts de Cadis van reivindicar el model polític pactista propi de l'antiga Corona d'Aragó amb l'objectiu de trobar un antecedent autòcton que pogués legitimar el procés constituent. Especialment, quan els parlamentaris catalans van considerar que a partir de l'entronització de les dinasties estrangeres (Àustries i Borbons) es va imposar com a forma de govern el despotisme regi i ministerial.

La Constitució de Batlle i Jover, de Lluis Maria del Puig / Quim Masdeu
Masdeu i Guitert, Joaquím M.


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. Segona època, núm. 10 (2016) , p. 69-71
Ressenya de:
- Puig i Oliver, Lluís Maria de. La Constitució de Batlle i Jover: un projecte català a les Corts de Cadis / Lluis Maria de Puig. Vic; Barcelona; Reus : EUMO : IUHJVV : Centre de Lectura de Reus, 2007

Copia del acta en que sé acordó la solemne promulgación de la Constitucion de 1812 en la ciudad de Tortosa



Tortosa : José Antonio Ferreres, [1836?]
[1] f. ; 31 cm
Data obtinguda de l'inici del text.

Reivindicar el pasado para transformar el presente y legitimar la revolución constitucional : historicismo y diputados catalanes en las Cortes de Cádiz / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 51 (2015) , p. 543-575
Número monogràfic: " Modernidad y Catolicismo. Nuevas perspectivas sobre una relación compleja". Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el procés constituent gadità la tradició constitucional medieval es va erigir en un extraordinari recurs per legitimar l'immobilisme absolutista o, per contra, per validar la tasca legislativa de signe liberal, ja que la cultura constitucional de 1812 va ser, a més de catòlica, profundament historicista. En bona mesura perquè en les contínues apel·lacions dels diputats catalans més destacats -de fet, Capmany, Aner, Espiga, Dou i Creus van ser els únics que es van manifestar referent a una manera significativa- a la història de la Corona d'Aragó, a l'antiga constitució de la monarquia espanyola i a les lleis fonamentals castellanes cabien tant les propostes servils com les reformistes.

La proclamació de la Constitució de 1812 a Olot / Ricard Jordà i Güell
Jordà i Güell, Ricard


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1978, [núm. 2] (1979) , p. 205-222
Notes. Inclou apéndix documental.

Els Diputats de l'antiga Corona : d'Aragó a les Corts de Cadis (1808-1812) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


Lleida ; Barcelona : Pagès Editors : Fundació Ernest Lluch, 2015
456 p. ; 21 cm (Beca Ernest Lluch, 7) 
VIII Beca de Recerca Ernest Lluch.
ISBN 9788499755632

Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l'antiga Corona d'Aragó -catalans, valencians, aragonesos i balears- al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis, que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d'Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d'impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. (Editorial).

Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1813) : proceso electoral y prosopografía / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 31 (2013) , p. 205-237
Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

En aquest treball pretenem analitzar el procés d'elecció dels diputats catalans que van representar el Principat de Catalunya a les Corts de Cadis (1810-1813), la sociologia dels parlamentaris i el seu comportament al Parlament segons la ideologia que van manifestar. Per a l'estudi hem creuat, principalment, les dades del Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles (Madrid, 2010) i la documentació de l'Arxiu del Congrés dels Diputats. Després de l'anàlisi del procés electoral, primer observem que mai no es van cobrir tots els llocs atorgats a Catalunya. En segon lloc, els diputats elegits van ser, en la seva majoria, de condició social benestant, representatius de la societat catalana i conformes amb els seus homònims espanyols; sobresortien en nombre els grups de diputats eclesiàstics, advocats i nobles. En tercer lloc, a diferència del cas global espanyol, destaquem que l'adscripció política de la representació catalana va ser de majoria reialista i es va mostrar globalment contrària a la legislació liberal aprovada a Cadis.

Memoria y olvido constitucionales. El eco político del centenario de la Pepa en cataluña, 1910 - 1912 / Lluís Ferran Toledano
Toledano González, Lluís Ferran


En: 141505 aDos siglos llaman a la puerta (1812 - 2012). Cádiz : Universidad de Cádiz, 2013. p. 201-221

Bibliografia.

Dos siglos llaman a la puerta (1812-2012) / Marieta Cantos Casenave, Lola Lozano Salado (eds.)



Cádiz : Universidad de Cádiz, 2013
403 p. : il. ; 24 cm (Monografías. Historia y arte) 
Ponències presentades al VIII Congreso Doceañista, celebrat a Cadis del 13 al 15 de març de 2012. Bibliografia.
ISBN 9788498284003

Conté:
- 141506  Toledano González. Lluís Ferran. Memoria y olvido constitucionales. El eco político del centenario de la Pepa en cataluña, 1910 - 1912.

La aplicación de la Constitución de Cádiz en Cataluña, 1812 - 1814 / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Spagna Contemporanea. Torino, núm. 41 (2012) , p. 7-27 (Saggi e richerche) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà, italià i anglès.

Aquest article descriu la proclamació de la constitució de Cadis a les capitals de la zona patriota de Catalunya l'estiu de 1812, i la intensa polèmica ideològica que es va desencadenar després entre conservadors i liberals. Situa la posició de les elits catalanes i els motius de ruptura del consens reformista. Analitza la implantació de les institucions polítiques liberals al Principat (Cap Superior Polític, Diputació, Audiència, Ajuntaments constitucionals) i la seva significació, i les turbulentes relacions dels poders civils amb els militars. Explica finalment la problemàtica aplicació de les llibertats econòmiques i de la contribució directa al territori català.

La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni Liberal / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 2, núm. 3 (2012) , p. 125-144 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

L'estudi pretén analitzar l'aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l'enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l'actuació de l'ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l'ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l'esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s'inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s'enrolaren a la Milícia Nacional, s'aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d'impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l'encapçalà el bisbe Renteria a través de l'enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.

La cultura constitucional del Trienni i el discurs sobre el ciutadà liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 60-76 (Monografies i Recerques) 
Número monogràfic: Miscel·lània.

Les pràctiques i discursos polítics del liberalisme modificaren la cultura constitucional durant el Trienni Liberal i aportaren nous significats a la Constitució de 1812. Els liberals exaltats transformaren la condició de ciutadà per acostar-se al conjunt de la societat. La ciutadania depenia de la virtut i de l'exercici de la política, i deixava en un segon pla l'articulat de la Constitució. Les dones i el món popular accediren a la ciutadania.

El projecte català per a Espanya. La classe dirigent catalana i el procés constitucional de Cadis (1804 - 1814) / Lluís Ferran Toledano
Toledano González, Lluís Ferran


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 25, núm. 68 (2011) , p. 71-96
Notes a peu de pàgina.

La implantació de la Constitució de Cadis a Catalunya, 1812-1814 / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 421-430
 (Liberalisme i Antiliberalisme. El Carlisme) 
Notes.

El mito de "la Pepa" (1812-1912) / Antoni Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 389-409
 (Liberalisme i Antiliberalisme. El Carlisme) 
Notes.

Lectura catalana de la Constitució de 1812 : una proposta federalitzant del liberalisme moderat a catalunya durant el trienni liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 203-218
 (Història local) 
Notes.

La Constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme : les perspectives divergents de Pi i Margall i Labra / Josep Pich Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 111-137 : il. (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El propòsit d'aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. El primer va ser el principal líder dels federals pensava que les Corts i la Constitució de Cadis van ser molt importants en la revolució espanyola, tot i ser crític amb el model de vertebració de l'Estat de la Pepa i preferir les propostes dels pocs diputats que enyoraven l'austracisme. En canvi, el segon va ser un remarcable líder dels partidaris d'abolir l'esclavitud i de l'autonomia per les colònies espanyoles a les Antilles, però amb gran simpaties per les Corts, els legisladors i la Constitució gaditana, amb un discurs acrític i marcadament nacionalista. En canvi, la major part de les tendències republicanes catalanes consideraven que Catalunya no devia res ni a les Corts gaditanes, ni a les Constitució de 1812.